Començar a anar a cops. venir amb les mans netes Pretendre una cosa sense haver fet cap mèrit per a obtenir-la. [usat generalment en pl.] Possessió personal. Venir alguna cosa a les mans d'algú. La carta arribà a les seves mans. [usat generalment en pl.] Control, direcció, [...]

conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major [...]

v tr 1 [solicitar] pretendre. El príncipe pretende la corona, el príncep pretén la corona. 2 [afirmar] pretendre. Pretendía que solo él tenía razón, pretenia que només ell tenia raó. 3 [aspirar] pretendre intr. Pretender la mano de una chica, pretendre a la mà d'una noia.  [...]

f 1 [acció de pretendre] pretensión, aspiración. 2 pretensión. Té moltes pretensions, el teu amic, tiene muchas pretensiones, tu amigo.  [...]

Normal que s'utilitza per a donar una idea aproximada de les formes del relleu sense pretendre, però, fer-ne una representació topogràfica. [...]

aspirar pretendre. Pretendre a aquelles honors. (En aquest sentit és v. intr.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pretendre posar portes al camp.  [...]

Corrent de l'islam xiïta impulsat pel califa d'Egipte al-Hakim, que va portar a l'extrem el xiisme ismaïlita i va pretendre ser una encarnació divina de l'Un últim. [...]

1 Seguir algú que fuig. encalçaro donar l'encalç(a algú) estalonaro talonejar, perseguir molt de prop. acuitar empaitar no deixar de petja 2 Treballar per aconseguir una cosa. percaçar(honors, riqueses, etc.) acaçar, íd. anar a la saga (o a la caça) (d'una cosa) pretendre, perseguir una [...]

1 v. tr. Exigir una cosa a què hom té dret. reivindicaro vindicar exigir requerir requestar, requerir, esp. per justícia. pretendre 2 Demanar insistentment. demanar. 3 v. intr. protestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]